Activitat 3

Una vila sostenible

- Què fan en els residus de Vilafranca. Quant és recicla?

A una vila com la de Vilafranca del Penedès, des d'un punt de vista d’ecosistema urbà, entren constantment tota una sèrie de materials, d’aliments i matèries primeres que s’incorporen en els processos de producció i de consum per acabar convertint-se, en part, en residus. La majoria s’acaben acumulant durant anys i anys en abocadors provocant problemes ambientals com l’ocupació de l’espai, la contaminació dels sòls i el malbaratament de recursos naturals.

A Vilafranca hi podem distingir els següents generadors de residus:

• Domicilis particulars

• Indústries

• Comerços, oficines, bars i restaurants

• Empreses productores de vi

• Construcció

• Neteja de la via pública

En el següent quadre es resumeixen els diferents tipus de residus que són recollits a la vila, així com també quina és la seva destinació:

Residu	Recollida	Destí
Bossa d’escombraries	FOCSA	Planta de Transferència de Vilafranca
Vidre	Daniel Rosas, SA	Reciclatge
Llaunes i envasos	AMBIENTALIA	Reciclatge
Paper i cartó	AMBIENTALIA	Reciclatge
Piles	Junta de Residus	Planta de Tractamentde la Junta de Residus
Runa	Constructor/Particular	Abocador privat
Mobles i electrodomèstics vells	FOCSA	Planta de Transferència
Excrements de gossos	Urbaster s. a.	Planta de Transferència
Medicaments	Farmacos Mundi	Triatge: Ajuda humana o inertització
Altres	Particular	Deixellaria

En les següents gràfiques’ indica com han anat variant els quilograms dels diferents residus que s’han dipositat en els contenidors de recollida selectiva.

Es pot observar que la quantitat de vidre reciclat augmenta cada any d’una manera gairebé lineal baixant només l’any 1997.

En nou anys la quantitat de paper reciclat s’ha fet quatre vegades major. Els tres primers anys es veu que la quantitat de paper recollida es va mantenir gairebé constant (amb tendència a la baixa) alhora que la població anava creixent (la qual cosa va suposar la disminució del % d’increment); però des de l’any 1997 es pot dir que aquest tipus de reciclatge ha anat creixent.

En aquest cas no hi ha dades d’abans del 1996, ja que abans d’aquest any no es feia recollida selectiva d’envasos (llaunes i plàstics). També es pot observar clarament l’augment que es va produir els anys 1997, 2000 i 2001 com en els casos anteriors. La recollida d’envasos és una de les que més augmenten cada any.

Es pot apreciar la disminució en el reciclatge d’aquesta fracció. Això es podria entendre com que la separació d’aquesta fracció pels usuaris resulta ser cada vegada més feixuga i incòmoda.

En aquest cas s’observa com aquest tipus de separació presenta una fluctuació molt gran d’any a any. Tenint en compte les dades obtingudes anteriorment per a la fracció orgànica es podria dir que els usuaris encara no estan gaire familiaritzats amb la separació de les dues.

Es pot reciclar tot? Tot consisteix en reciclar?

No tots els materials són reciclables. També n’hi han de no-reciclables i per tant, no es tot es pot reciclar. Hi han materials que el seu reciclatge és molt difícil a causa de la seva composició, baixa demanda, escassetat de recursos financers, entre altres.

A continuació us mostrem una llista de materials no reciclables:

Papers:

- Paper de fax i paper de calc

- Gots usats

- Paper de fotos

- Etiquetes autoadhesives

Vidres:

- Bombetes

- Tubs fluorescents

- Llums

- Vidres plans (de finestra per exemple)

Miralls

- Ulleres de veure i de sol

Tèxtils:

- Teles impregnades amb contaminants com pintura, combustible, etc.

Metalls i altres:

- Llaunes amb substàncies tòxiques, per exemple pintura i aerosols

EL VIDRE: CONTENIDOR VERD!!

En el cas del vidre, el podem reciclar. Fen-ho, reduïm l’ús de matèries primeres d’aigua i energia. A banda d’això, el vidre és un dels materials que pot ser reciclat més vegades.

Quan llancem els envasos dins el contenidor, és important haver-los buidat prèviament i no dipositar-los amb els taps ni amb xapes.

Què és fa amb el vidre que es recicla? El 90% de vidre reciclat s’utilitza per fer nous envasos, i la demanda de deixalles de vidre de qualitat és més gran que la d’oferta.

Deixalles de vidre d'alta qualitat poden ser utilitzades per abrasius, fabricació de boles, aplicacions decoratives, fibra de vidre, entre altres. Deixalles de vidre de baixa qualitat s'utilitzen cada vegada més per exemple, en la fabricació d'aïllament de fibra de vidre, perles reflectants de seguretat, i rajoles decoratives.

EL PAPER I CARTRÓ: CONTENIDOR BLAU!!

En el cas del paper i cartró, també podem ser reciclats (contenidor blau). És important deixar els cartrons dins el contenidor, haver buidat i plegat les caixes i no llençar-hi clips, grapes o plàstics. Fer-ho comporta molts beneficis: reduïm el consum d’aigua i d’energia i la tala d’arbres.

Els envasos: CONTENIDOR GROC!!

Avui dia tot va envasat: l'aigua, la llet, l'oli, els iogurts,etc. Si els reciclem, reduirem el volum dels residus que van a parar als dipòsits, i reduirem el consum de matèries primeres, aigua i energia. La major part dels plàstics no es destrueixen mai i les generacions futures encara els podran trobar d'aquí 10.000 anys!

Al contenidor groc es recullen envasos plàstics, llaunes, brics, safates de porexpan, envasos de iogurt, garrafes, paper d'alumini, etc. No hi podem llençar envasos industrials ni altres plàstics d'embalatges industrials.

LA FRACCIÓ ORGÀNICA

les restes de menjar i les restes vegetals les anomenen fracció orgànica. Si les recollim separadament, podrem obtenir compost per fer-lo servir com a adob. A Vilafranca, la fracció orgànica que recollim es porta a la Planta de Compostatge de St. Pere de Ribes.

- Com ho faríeu perquè els residus que generen els vilafranquins fossin sostenibles?

La part més bàsica per assegurar-nos que els residus dels vilafranquins són sostenibles, és reciclar. Si reciclem, podrem aconseguir nous materials a partir dels nostres residus. Reciclar, a banda de ser important, és fàcil i està a l'abast de tots els vilafranquins perquè trobem contenidors de cada color a tots els carrers.

• També seria interessant utilitzar materials que es descomposin més ràpidament, és a dir, materials biodegradables. Aquests són un tipus de materials que ja han sigut reciclats, de manera que per aconseguir-los primer haurem d'haver reciclat. Això ja s'està donant a terme en tendres o mercats, on donen unes bosses biodegradables. Un exemple de material biodegradable serien les bosses de paper, plàstics biodegradables o bé el cartró.

• Hem trobat una iniciativa de reducció de residus que s'anomena cork2cork. Es basa en reciclar els taps de suro per fabricar aïllants. Creiem que al Penedès seria una iniciativa interessant però seria una iniciativa a nivell de les fàbriques i no tant dels habitants, però podríem començar per ser nosaltres qui recicla aquests taps de suro.

• Fabricació de compostatge a partir dels residus generats pels habitants: a partir dels residus alimentarais dels habitants, podríem produir compostatge per les vinyes o pels horts, ja molts habitants tenen petits horts o vinyes.

• A nivell més familiar, cada família podria reciclar l'oli ja utilitzat. Per exemple, un cop hem fet servir l'oli per fregir carn, podríem guardar-lo en un potet i reutilitzar-lo la següent vegada que fregim carn.

Activitat 2

Contaminació produïda pel trànsit

• Busqueu la contaminació per circulació dels cotxes que té una ciutat.

L'automòbil és el mitjà de transport que més impactes provoca, el que resulta més car i el que més energia consumeix. Pot ser útil per a trajectes molt específics que no siguin coberts per cap línia de transport públic, així com per a trajectes que s'hagin de fer per raons d’urgència. El cotxe, fora d'embussos, és un mitjà ràpid i flexible però tot i així és el mitjà de transport que més energia consumeix per persona transportada i kilòmetre recorregut. 

Contribució de l'automòbil als diferents impactes 

El consum energètic total de l'automòbil (incloent el consum de construcció del vehiche, el manteniment d’aquest, etc) és quasi el doble que el de rodalies i el del metro, i més de quatre vegades que el l'autobús. Això ho podem veure representat en aquest gràfic:

Contaminació de l’aire urbà: Un problema seriós

La contaminació de l'aire urbà és un seriós problema en moltes grans ciutats del planeta. L'intens i incessant trànsit, unit a fàbriques que no controlen les seves emissions, converteix l'aire de ciutats de tot el món en autèntiques núvols nocives. La contaminació de l'aire es convertirà en la principal causa ambiental de mortalitat prematura al món. Es calcula que cap al 2050 el nombre de morts prematures derivades de l'exposició a partícules suspeses augmentarà més del doble i arribarà 3,6 milions cada any al planeta. 

Perquè ens fem una idea del nociu que és l'aire que ens envolta, la contaminació de l'aire va matar a 2012 a 7 milions de persones. La xifra comporta que una de cada vuit morts mundials en 2012 es va vincular amb l'aire contaminat. 

París ha estat, dels últims països a sumar-se a optar per mesures urgents que han resultat molt beneficioses. Limitar el trànsit per la ciutat, oferir el transport públic i el lloguer de bicicletes gratuït, i utilitzar els vehicles de serveis municipals el mínim necessari, han aconseguit que la capital parisenca redueixi aquests nivells en temps rècord. 

Us adjuntem algunes solucions a la contaminació d’aire a les ciutats: 

1. Fomentar l'ús del transport públic, i que aquests siguin menys contaminants: Els vehicles de transport i serveis públics, híbrids o elèctrics. 

2. Reducció de la velocitat a les carreteres, sobretot en cinturons perifèrics. 

3. Afavorir l'ús de la bicicleta al centre urbà, baixant els preus en lloguers i adequant la ciutat als ciclistes. 

4. Ajudes a l'adquisició de vehicles elèctrics. 

5. Més carrers de vianants o d'accés restringit a residents. 

Si triem caminar o anar en bicicleta, no estaríem només reduint la contaminació ambiental sinó que també estaríem augmentant la nostra activitat física i això pot tenir un gran impacte sobre les malalties del cor, la diabetis i l'obesitat per exemple.

• Quin tipus de contaminacions generen?

La contaminació que produeix el trànsit, és aquella contaminació que es causada per la combustió de combustibles fòssils, sobretot de gasoil i benzina.

Els motors de combustió interna emeten gasos i partícules diferents que contaminen el medi ambient, els que s’emeten en major proporció són els següents: òxids nitrosos (NO x ), monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni , compostos orgànics volàtils i també macro partícules. A més d’aquests gasos els motors que funcionen amb gasolina emeten compostos de plom i petites quantitats de diòxid de sofre i de sulfur d’hidrogen. També al accionar els frens, al estar construïdes algunes parts del fre per amiant, alliberen a l’atmosfera petites quantitats d’amiant.

Com podem reduir la contaminació atmosfèrica 

Molts països, han adoptat diverses mesures i iniciatives per reduir la contaminació que provoca el trànsit, ja sigui amb mesures d'urgència durant alguns dies, quan la contaminació és massa alta, o mitjançant polítiques més completes a llarg termini. 

La qualitat de l'aire és un dels motius de la implantació de zones de vianants al centre de les ciutats, les limitacions del trànsit i altres exemples.

A continuació hem posat algunes de les mesures que es poden dur a terme per reduir la contaminació atmosfèrica causada per el transit:

· Ús d'altres mitjans de transport. Bicicletes, transports amb motor elèctric. Ús de transports públics.

· Ús de catalitzadors. Els catalitzadors netegen part de les emissions, però no el plom, el diòxid de carboni ni les macro partícules.

· Ús de combustibles sense plom. Hi ha plom perquè s'afegeix a la gasolina per millorar el rendiment del motor. 

· Mesures per reduir l'emissió de diòxid de carboni. El diòxid de carboni és inevitable en els combustibles fòssils; la seva reducció depèn de la utilització d'altres combustibles, de millorar l'eficàcia del combustible o de reduir el volum de trànsit.

• Quines molèsties poden causar als veïns?

Per descriure les molèsties que pot causar als veïns hem trobat una gràfica on podem veure el percentatge del soroll que fan els turismes, els vehicles pesats, els peatons, etc.

La informació que trobareu a continuació tracta sobre a quin nivell de dB podem començar a sentir molèsties i quin tipus de molèsties són:

30 dB - Dificultat per dormir i mala qualitat de son.

40 dB - Dificultat den la comunicació verbal.

45 dB - Provable interrupció del son.

50 dB - Malestar dïurn moderat.

55 dB - Malestar dïurn fort.

65 dB - Comunicació verbal extremadament dificil.

75 dB -  Perdua oïda a curt plaç.

110-140 dB - Perdua oïda a llarg plaç.

• Com ordenaríeu el transport públic de Vilafranca perquè fos més utilitzat?

A Vilafranca hi ha un bus urbà, un bus interurbà i el tren. No hi ha més transport públic. Ordenaríem el transport públic de manera que hi hagi més busos i aquests facin trajectes més curts, ja que si vius a una punta de Vilafranca i has d’anar a l’altra punta, has de fer totes les parades del trajecte de manera que perds molt temps. Això implicaria posar també més parades. 

• Trobeu altres alternatives de mobilitat per als Vilafranquins.

Una altra possible variant seria posar un bus a cada barri que porti als instituts, a les sales d’estudi i al centre. També hem trobat interessant la idea de posar més aparcaments per a bicicletes o instal·lar un sistema com el cycling de Barcelona, ja que Vilafranca no és tan gran com per agafar bus cada cop que hem de moure’ns.