Prevenció de riscos volcànics

Un volcà és un punt de la superfície terrestre on té lloc la sortida a l'exterior de material rocós fos(magma) generat a l'interior de la terra i, ocasionalment, de material no magmàtic. L'acumulació d'aquests productes al voltant del centre emissor pot donar lloc a relleus, que és la imatge que tenim tots sobre un volcà.

Límits de placa

En els límits divergents els riscos volcànics són pràcticament nuls, en canvi en els límits convergents és més provable l’aparició de serralades muntanyoses i arcs insulars i en les zones d’interplaca hi ha un alt risc d’aparició de volcans, com ho son les illes volcàniques de Hawaii. Tot això dependrà de l’exposició i vulnerabilitat de la zona.

Riscos:

Quan un volcà es troba en activitat, hi poden haver dos tipus de riscos: els directes i els indirectes. A continuació hi ha una llista amb els que ens han semblat més significatius:

Directes

-Les colades de lava. El risc augmenta amb la viscositat de la lava; com més viscosa és, més difícil és de canalitzar.

-La caiguda de partícules sòlides: cendres, lapil·li i bombes. Es dóna en vulcanisme explosiu. El risc augmenta amb l'acidesa (contingut en sílice).

-Els gasos tòxics.

-Les explosions freatomagnètiques. Això es dona quan l'aigua entra en contacte amb el magma (aqüífers, mar...).

-Els núvols ardents. En magmes molt viscosos, amb més d'un 50% de sílice, les cendres i gasos a elevada temperatura que es desplacen a gran velocitat per les vessants del volcà. Si hi ha una descompressió brusca dels gasos, les erupcions són més perilloses.

Indirectes

-Els fluxos de fang. Corrents de fang que es desplacen pel vessant del volcà a gran velocitat. Es produeixen per fusió brusca de neu o gel al volcà.

-Tsunamis. Com a conseqüència de sismes submarins o erupcions volcàniques.

-Terratrèmols. Conseqüència del moviment d'emplaçaments de magma abans o durant l'erupció. Produeixen noves falles. 

Predicció de risc volcànic. Indicis.

En les zones de risc volcànic es poden prevenir. Hi ha una sèrie d’indicis com les deformacions del terreny, les variacions en el camp magnètic local, les anomalies locals en el valor de la gravetat i les del flux tèrmic local, l’emissió de gasos i el càlcul del temps de retorn.

Mesures

Es poden realitzar una sèrie de mesures estructurals per evitar problemes majors al moment d’una erupció com el buidatge de llacs i embassaments per evitar desbordaments, la canalització de lava i la construcció de refugis incombustibles.

També es poden realitzar una sèrie de mesures no estructurals com la planificació de l'alerta, mecanismes d'evacuació, una xarxa de control i una elaboració de mapes de risc (directe i indirecte).

Parts d’un volcà

El volcà te 4 parts bàsiques que són les següents:

·Cambra magmàtica: és el magatzem intern on s'acumula la matèria sotmesa a gran temperatura i pressió anomenada magma. Aquesta cambra és situada a una profunditat que va des dels 10 fins als 70 km.

·Xemeneia o conducte de sortida: és la fractura a través de la qual surt el magma a l'exterior.

·Con volcànic: és l'elevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà.

·Cràter: és una petita depressió situada al vèrtex del con volcànic amb forma de con invertit. Quan aquest té un gran diàmetre l'anomenem caldera.

Hi ha diferents tipus de volcans: 

 Vulcanià 

  Estrobolià

Hawaià

Peleà

Els volcans, vius o morts?

Podem trobar una sèrie de noms per descriure els diferents estats dels volcans com per exemple vius, en activitat, sense descans, desperts, en erupció, en repòs, latents, adormits, morts, i extingits, són paraules que, sovint, s'utilitzen per caracteritzar els diferents estats d'un volcà.

Un volcà actiu és aquell que ha entrat en erupció en època històrica. Segons aquesta definició, existeixen més de 500 volcans actius en tot el món. 

Un volcà en erupció és aquell que està emetent lava fosa o que expulsa fragments sòlids de materials volcànics, com cendres, escòries o bombes. Un volcà que exhala gasos, com el vapor d'aigua, el diòxid de carboni o els gasos sulfúrics, ja sigui des de petites boques d'emissió o en forma d'un munt de gasos des del cràter, també és un volcà potencialment actiu, però no se'l considera en "estat fumarolià".

Un volcà potencialment actiu o viu és aquell que compta amb probabilitats de tornar a entrar en erupció; un volcà extingit o apagat no sembla que hagi d'entrar en erupció cap altra vegada. Si pensem en espais de temps humans es pot arribar a considerar que un volcà està apagat si no ha entrat en erupció en època històrica.  No obstant, perquè un geòleg classifiqui un volcà com a probablement extingit hauran de passar centenars de milers d'anys sense que el volcà hagi sofert una erupció. Aquesta àmplia diferència en l'escala de temps humà i geològic és l'arrel de molts dels malentesos i equivocacions sobre els volcans.

Un volcà latent és un volcà viu que actualment no està en activitat. L'interval de temps transcorre entre una erupció i l'altra es denomina període de repòs.  

Vídeo d'informació