Derrera tasca sobre l'aigua com a recurs limitat

L'aigua com a recurs limitat

La nova activitat continua tenint relació amb l'aigua com a recurs limitat. Ara caldrà que féu recerca sobre com es pot fer impacte sobre els recursos hídrics. Sovint aquests impactes tenen a veure amb els abocaments de substàncies que alteren la seva qualitat, però d'altres, amb la modificació de la seva dinàmica natural com ara desviant el  trajecte per on circula (desviament de rius, construcció d'embassaments...).

Les tasques que se us proposa són les següents:

1- Expliqueu a què ens referim quan diem que l'aigua està contaminada.

Quan parlem de la contaminació de l’aigua ens referim a la presència de grans quantitats de matèries estranyes en els ecosistemes aquàtics, les quals n'alteren l'equilibri.

En les aigües viuen bacteris descomponedors que transformen la matèria orgànica (fulles, animals morts, excrements...) en sals minerals consumint oxigen. Abans, els rius i llacs es mantenien nets gràcies a aquest mecanisme d'autodepuració. Però, avui dia, aboquem una quantitat tan alta de contaminants que el procés d'autodepuració natural de les aigües esdevé inútil en moltes ocasions.

2- Enumereu les causes de contaminació de les aigües i del llistat enumerat expliqueu un d'ells, citeu tot allò que fa que aquesta causa triada pugui contaminar les aigües.

Les causes principals de la contaminació de l'aigua dolça de la Terra pot provenir de orígens molt diferents:

-          D’origen domèstic: provenen de cases, escoles, hospitals, etc. Que contenen sobretot contaminants orgànics com l’orina, la femta, les restes de menjar... i també poden contenir microorganismes patògens procedents de persones malaltes i d'altres éssers vius. També contenen productes de neteja, olis i restes de pintures i també poden contenir productes que no es descomponen com plàstics, llaunes ... o substàncies tòxiques, ara que aquests no es troben nomes en les aigües d’origen domèstic sinó que ho podem trobar en aigües d’origen industrial, del carrer, etc.

-          D’origen agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides, i per les deposicions i els purins dels animals de les granges (vegeu també: zona vulnerable).

-          D’origen industrial: aigües alterades per residus d'origen diferent, com els residus metàl·lics pesants (mercuri, plom, etc.).

3- Llegiu les causes que han triat els vostres companys i féu un comentari justificat.

(Aquest apartat el completarem quan tots els companys hagin penjat la seva informació)


ESTUDI DEL BOSC DE RIBERA

Estudiem l'entorn del riu per saber quina qualitat ecològica té el riu. Contesta a les preguntes següents per poder analitzar la influència del bosc de ribera sobre el bon estat del riu.

1. Quina és la vora dreta del riu?

El bosc de la ribera en la banda dreta tenia una qualitat moderada.

2. El fet de tenir un bosc de ribera o no tenir-lo. Com influeix en la temperatura de l'aigua del riu?

El fet de tenir un bosc de ribera al costat del riu influeix en la temperatura del riu ja que al fer ombra manté el riu en una temperatura no massa elevada.


3. El bosc de ribera és diferent del bosc típic de la zona que és l'alzinar o una pineda. Quines característiques té el bosc de ribera? Expliquen 5

· Els boscos de ribera són ecosistemes rics en aliments, amb abundància de fruits i d’invertebrats.
· Presenten diferents estrats i bandes de vegetació.
· Hi podem trobar espècies de vertebrats típics de les zones humides i dels ecosistemes fluvials, i també d’altres que hi van a buscar menjar i/o refugi.
· També hi ha aus que realitzen la migració aprofitant les vies fluvials i que busquen refugi als arbres de la riera.
· Són típics de la zona mediterrània i submediterrània.

4. Fes una gràfica on es vegi el canvi de cabal del riu en les 3 estacions que hem pres mesures.

5.   Raona les causes del canvi de cabal fen referències al clima mediterrani.

El cabal d’un riu és la quantitaat o volum d’aigua que passa per una secció determinada en un temps donat, generalment un segon.

En la gràfica podem observar que en l’època de l’any on el cabal és més alt és a l’hivern, això ho podem relacionar mb les nevades que hi va haver abans de fer els estudis i encara més si ho relacionem amb Pontons on normalment les nevades són mes abundants. També podem tenir el compte que les baixes temperatures no fan que el riu s’assequi o s’evapori com a l’estiu.

ESDUDI FISICO-QUÍMIC DE L'AIGUA DEL RIU

Per valorar la qualitat ecològica del riu mirem la qualitat de l'aigua. Unes propietat químiques que ens permeten veure si tenen substàncies dissoltes que no han de tenir. Mesurem també canvis físic de l'aigua del riu que ens permetrà detectar si té alguna alteració.

1.      Explica una causa perquè els nitrats siguin alts en l'aigua del riu.

La presència d’elevades concentracions de nitrats en l’aigua potable només es detecta mitjançant una analítica de l’aigua específica ja que aquests no confereixen ni olor, ni gust específic a l’aigua, així com cap tipus de coloració.

Aquesta contaminació pot ser causada per l’aigua potable procedent de fonts subterrànies que poden estar contaminades per nitrat, fonamentalment d’origen agrícola, altres concentracions de nitrats també s’associen amb l’ús excessiu de fertilitzants orgànics i inorgànics sintètics, la realització de purgues d’inhibidors de corrosió de calderes, les quals contenen compostos de nitrats, l’existència d’un sistema de recol·locació d’aigües residuals (“recol·lector”) segellada o impermeabilitzada. Concentracions superiors a 10 mg/L es consideren un risc per la salut, especialment per als nens (síndrome del nadó blau).

2.      Fes una gràfica de les 3 mesures de la temperatura de l'aigua.

3.   Quines poden ser les causes del canvi de temperatura de l'aigua? Raona les respostes.

Les temperatures de l’aigua varien notablement i això és degut a les temperatures exteriors. A l’hivern fa més fred, amb la qual cosa observem com la temperatura de l’aigua baixa fins als 10 graus.
4. Per què és important que la temperatura de l'aigua sigui fresca?

És important que la temperatura de l’aigua sigui fresa per poder mantenir espècies animals i vegetals. 

5.       Fes una gràfica de les 3 mesures de la temperatura de l'aigua.

Estudi dels macroinvertebrats del riu

Potser el que dóna més informació de la qualitat ecològica del riu sigui l'estudi dels macroinvetebrats que viuen al riu.

1- Fes una llista amb el dibuix dels macroinvertebrats trobats i explica de que s'alimenten i quin tipus d'animal és (larva, adult....)

Planaries                                        

   

Lumbrícids









Limneids 

Sangonera













Efimeres (cènids)

Efermrèl·lids

Èsnids

Cuques de capsa










Corredors











2- Per què alguns d'aquests invertebrats són indicadors biològics? Explica-ho.
Un bioindicador és un organisme del ecosistema aquàtic que ens indica alguna condició mediambiental com el grau de contaminació. Alguns d’aquests invertebrats són indicadors perquè pel fet de viure a l’aigua durant molts mesos, ens indiquen els canvis que es produeixen.

3- Quins són els macroinvertebrats indicadors biològics que has trobat?
Els macroinvertebrats indicadors biològics que hem trobat són, per exemple les larves, el cranc americà o les cuques de capsa (fotos inserides a l'apartat 1)4- Quina és la qualitat ecològica del riu segons els macroinvertebrats? Per què?
En la nostra recollida d’animals al riu, vam trobar indicadors com el cranc americà, que ens indica que la qualitat del riu és molt bona (Blau). Altres com les cuques de capsa ens indiquen que la qualitat del aigua és bona (verd). Gràcies a aquests sabem que la qualitat del riu és molt bona, perquè macroinvertebrats com aquests no sobreviurien en aigües contaminades ja que es moririen. També vam trobar altres que indicaven que l’estat de l’aigua és mediocre (taronja) com els corredors però aquests viuen en aigües tant contaminades com en aquest cas, netes. 

5- Explica que has de fer per recollir els macroinvertebrats del riu.

Per capturar els macroinvertebrats primer vam necessitar una safata blanca, que ens permetés veure’ls a mesura que els anàvem deixant amb unes pinces. La vam situar a terra, a la vora del riu mentre que agafàvem pedres de diferents mides i amb compte extrèiem els macroinvertebrats que estaven enganxats a la pedra, col·locant-los a la safata. Un cop teníem suficients, vam començar a identificar-los amb l’ajuda de la fitxa identificativa.