Riscos associats a processos interns

Terratrèmols

La diferent velocitat de les ones és la propietat que s'utilitza per determinar la localització del terratrèmol. 

- La primera ona (ones P): es pressiona i s'estira de la roca de forma casi igual sensen el so. Van a més velocitat i es poden propagar per qualsevol material, ja sigui líquid o sòlid.

- La segona ona (ones S): consisteix en la propagació d'ones de cisalla, les partícules es mouen en direcció perpendicular a la propagació de l'ona. Viatgen a una velocitat més petita i no es propaguen per masses líquides

- Les ones superficials viatgen a velocitats menors. 

A causa de la diferència de velocitats de les diferents ones, quan sentim un terratrèmol les primeres sacsejades són degudes a les ones P, les següents a les ones S i per últim les superficials


Hi ha diferents fases en un terratrèmol:
Moviment precursores: Són tremolors de baixa intensitat que és produeixen abans de passar un terratrèmol.

Rèpliques: És quan hi ha agut un terratrèmol important i quan fa una estona encara hi ha moviments però més petits.

Els terratrèmols tenen unes conseqüències, aquestes són:

- Destrueixen estructures:
Fan caure edificis o ponts deixa’n atrapades persones. També poden fer caure pals elèctrics o poden produir trencaments a les tuberes del gas o provocar explosions o incendis.

- Provoquen ones gegants:
Quan els terratrèmols es produeixen sota el mar es diu maremoto i es fan unes ones gegants que es diuen tsunamis, que poden inundar pobles i ciutats a prop del mar.

- Produeixen allaus de neu:
El tremolor del terra pot provocar perillosos allaus de neu.

Un terratrèmol es detecta amb un aparell anomenat sismògraf

Prevenció anti-terratrèmols

És molt difícil saber quan es produirà un terratrèmol, per tant molt difícil de prevenir-los. No podem parar-los, però si que podem fer que no ens facin mal.

- Una opció per què no provoquin tants mals és construint edificis antisísmics que són uns edificis que suporten tremolors intensos sense ser destruïts, eviten els moviments del terra.

- Fer simulacres entre la població, d’aquesta manera tothom sap que ha de fer quan es produeix un terratrèmol. En el moment del terratrèmol, ens hem de posar sota llocs forts, com per exemple davall la taula. Si estem fora d’habitatges, ens em de posar en llocs oberts, on no hi hagi edificis que ens puguin caure a sobre.

Els desplaçaments superficials del sòl

Un desplaçament superficial és un desastre natural que no poden ser detinguts, de manera que és un fet inevitable. És el desplaçament del terra o roques controlat per la gravetat. La velocitat del seu desplaçament pot variar, però mai és gaire lenta. Poden ser superficials o profunds. El material està construït per una massa corresponent a una porció del terreny.  Poden ser causats per erosions, terratrèmols, per estructures de terra canviants o fins i tot poden ser causats a glaçares o volcans en erupció. Tot i així, també poden estar causats per activitats humanes com vibracions molt fortes causades per màquines o per la desforestació. Poden tenir lloc en qualsevol lloc del món.

Els desplaçaments superficials del sòl són poc profunds i poden ser menys perillosos que els no superficials, però això no significa que no suposin un gran risc. Solen ser ubicats en zones poc poblades, la qual cosa significa menys danys i menys devastació. Acostumen també a tindre lloc en grans o mitjanes muntanyes.

La tala d’arbres és considerada l’activitat humana que més desencadena aquest desastre natural. No només s’han detectat aquests desplaçaments a la Terra, sinó que han sigut trobats a tot el Sistema Solar. Un dels desplaçaments superficials del sòl amb més ressò els últims anys ha estat el de Río de Janeiro al 2011, el qual va causar més de 600 morts. La muntanya de Kiho, Japó, ha sigut l’escenari de desplaçaments superficials arriscats.

Els tsunamis

Un tsunami es un terratrèmol dintre l’aigua, es un fenomen molt perillós i espectacular tot i que produeix moltes destruccions. Aquest es produeix quan les plaques tremolen i formen unes grans ones gegantesques, aquestes onades destrueixen tot el que té al voltant, i en apropar-se a la costa forma inundacions.

Aquest fenomen pot passar a causa de formar-se primer un terratrèmol, la erupció d'un volcà submarí o fins i tot pot passar per l’impacte d'un meteorit. L'onada produïda és capaç de córrer a una velocitat de fins a 800 quilòmetres per hora. Els tsunamis són importants a partir de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament forts a partir de 7.

Els tsunamis són propis del oceà pacífic. Els tsunamis passen quan una placa de l'escorça puja respecte l'altra, i això genera una enorme onada d'aigua.

Una de les zones més colpejada per els tsunamis es el Japó i això és degut a la seva posició geogràfica, on ja ha passat varies vegades. Es curiós saber que un terratrèmol a Xile pot causar un tsunami a Japó i que cada ona d’un tsunami està separada aproximadament per un quilòmetre.

En aquesta imatge s’explica molt be com es formen i està molt ben representat:

Els riscos causats per deformacions

Les roques, igual que qualsevol altre material, es deformen davant l'acció d'esforços externs. Nosaltres no captem aquesta deformació, però sí que podem saber quan una roca està deformada. Estudiant la deformació podem saber com han estat els esforços que la van produir i, per tant, reconstruir l'activitat tectònica  passada en una regió.

Qualsevol material es pot deformar de tres maneres:

 - Deformació elàstica: el material es deforma, però quan cessa l'esforç, la deformació desapareix (per exemple una goma elàstica). És, per tant, una deformació reversible.

- Deformació plàstica: la deformació es manté encara que l'esforç desaparegui (com passa amb la plastilina). La deformació és irreversible.

- Deformació fràgil: el material es fractura com a resposta a l'esforç (seria el cas d'un vidre trencat). Igual que l'anterior, també és irreversible ..

Quan aquestes deformacions es produeixen en els materials terrestres donen lloc a estructures geològiques recognoscibles, com són:

 - Plecs, quan la deformació soferta per les roques és de tipus plàstica. Els materials es dobleguen donant-nos idea de quines forces dels plegar.

 - Falles i diàclasis són deformacions fràgils. Les roques apareixen trencades i, generalment, hi ha separació entre les parts fracturades.

La deformació elàstica, per les seves característiques, no deixarà estructures geològiques perdurables. Això no vol dir que no es doni aquest tipus de deformació. És bastant freqüent en els moviments sísmics.

Plecs

Són deformacions plàstiques que afecten diversos estrats. Es visualitzen fàcilment per la pèrdua d'horitzontalitat dels estrats.

Elements geomètrics dels plecs

En un plec podem descriure una sèrie d'elements "geomètrics" que ens serviran per definir, classificar i, fins i tot, esbrinar alguns factors del seu origen.

 Flancs: cadascuna de les superfícies que formen el plec.

 Xarnera: la línia d'unió dels dos flancs (línia de màxima curvatura del plec).

Plànol o superfície axial: pla imaginari format per la unió de les xarneres de tots els estrats que formen el plec.

*   El seu allunyament de la vertical indica la convergència o inclinació del plec.

Eix del plec: línia imaginària formada per la intersecció del pla axial amb un pla horitzontal.

*   La seva orientació geogràfica indica l'orientació del plec.

*   L'angle que forma amb la xarnera indica la immersió del plec.

Terminació: és la zona on el plec perd la seva curvatura.

*   La forma de l'acabament reflecteix la forma de la xarnera.

Tipus de plecs

Es poden classificar atenent a diversos factors de forma independent.

1. Per la disposició de les capes:

Anticlinal: els materials més antics estan situats al nucli del plec.           

Sinclinal: són els materials més moderns els que se situen en el nucli o centre del plec.            Monoclinal o plecs en genoll: només tenen un flanc.

2. Per la seva simetria:

Simètrics: l'angle que formen els dos flancs amb l'horitzontal és aproximadament el mateix.   Asimètrics: els dos flancs tenen inclinacions clarament diferents.

  3. Pel pla axial:

Recte: el pla axial és vertical.                     

Inclinats: el pla axial forma un angle amb la vertical.                  

Estirats: el pla axial és gairebé horitzontal.

 4. Pel gruix de les capes:

Isópacos o concèntrics: l'espessor de cada estrat no varia al llarg del plec. S'atribueix el seu origen a esforços de tipus flexió.               

Anisópacos o similars: l'espessor és major a la zona de xarnera i menys en els flancs. El seu origen és per compressió.

Falles

Són deformacions fràgils. Els materials es trenquen i es produeix un desplaçament suficient dels "fragments" trencats (sense desplaçament no és possible visualitzar les falles). Generalment les identifiquem perquè es posen en contacte materials de diferents edats.

Elements geomètrics de les falles

Igual que en els plecs, definir una sèrie d'elements geomètrics en les falles ens servirà per classificar-les i esbrines certs aspectes sobre el seu origen.

Blocs o llavis: cadascuna de les parts dividides i separades per la falla.

*  Llavi enfonsat: el que queda en posició inferior respecte a l'altre.

*  Llavi aixecat: es manté elevat pel que fa al enfonsat.

* Moltes vegades no es pot saber si s'ha enfonsat un o s'ha aixecat l'altre. Només podem observar el moviment relatiu d'un respecte a l'altre.

Plànol de falla: el pla de trencament pel qual s'ha produït el desplaçament. Serveix per orientar la falla.

Salt: és la magnitud del desplaçament.

Tipus de falles

- Falla normal o directa: el llavi enfonsat es recolza sobre el pla de falla. El seu origen és per forces distensives, atès que hi ha un augment de superfície.

- Falla inversa: el llavi aixecat es recolza sobre el pla de falla. S'originen per forces compressives. Hi ha disminució de superfície.

- Falla vertical: sense salt horitzontal. En realitat són molt rares.

- Falla en cisalla o en direcció: no té salt vertical.

- Falla rotacional o en tisora: el moviment es produeix per una rotació al voltant d'un eix. El salt varia en magnitud al llarg del pla de falla.